Despedida 2ESO

Hola Cesc... això hauria de ser una despedida bonica i molt xula... i sí, ho és, però clar, et trobaré a faltar.

Primer de tot, anem a parlar de les nostres discussions. Jo diria que no superen les teves amb la Lucía, però també eren molt xules jajajaj. Déu meu, no em deixaves beure aigua, L’AIGUA ÉS UNA COSA NECESSÀRIA PER AL COS HUMÀ!!!! Però bueno, aquí estem, vius, com Déu mana. També les nostres “discussions físiques”: tu em deies “vés al McDonald’s” i jo et deia que anessis a la perruqueria perquè estaves despentinat, i nosaltres dos fèiem somriure la nostra classe. Era molt divertit, era molt divertit...

També hi ha més coses del Cesc, coses com el seu comportament a classe. El tio semblava Spider-Man saltant per la classe, agafant gent aleatòria de la nostra classe i fent que es posessin de peu, que fessin de Déu, o de cura, o de rei, o de guàrdia... tot era una cosa increïble, eren moments en què realment em sentia feliç amb el Cesc (l’únic... bromita Cesc, bromita). Bueno, de qualsevol manera, hem estat junts a classe, i això és el que importa de veritat.

L’any vinent tindrem el Julián, i això em fa por, perquè segur segur que no serà com tu... Tu ets una persona que ens deixes més llibertat: baixar a les 9:50 al pati, o marxar abans al menjador o al mini pati. I això és el millor, perquè nosaltres no suportem estar 3 hores en una classe i 15 minuts al pati. Però bueno, tornant al tema: les teves classes eren divertides, i crec que això cap professor sap fer-ho, fer que estiguem atents i amb interès per una classe d’història de veritat. Això només ho fas tu.

Ja és l’hora, Cesc, és l’hora de dir adeu. Moltes gràcies per tot, literalment tot. Si no, jo no aprovo el curs (o potser sí, qui sap). Ens veiem al passadís o a la sala de profes.

Adeuuuuuuuuu