la soldadura

Per començar, jo estava totalment convençut que soldaríem amb aquell tub gran i la màscara típica. No tenia ni idea que existissin diferents tipus de soldadors, així que quan vaig veure aquell aparell que semblava un bolígraf per pantalles tàctils gairebé em cau l’ànima als peus. I per rematar-ho, ens vas ensenyar l’estany, que és un material raríssim: es fon en un segon, sembla mercuri quan està calent i després s’endureix súper ràpid. Jo necessito almenys tres intents per fer qualsevol cosa manual, i això no va ser l’excepció. Treballar en grup també em costa, però encara així estic bastant satisfet amb el resultat.

Ja tenia una mica d’idea de què era soldar perquè el meu pare havia treballat amb soldadors en una fàbrica. Ell també soldava, però no era la seva tasca principal: més aviat feia de substitut quan calia fondre peces o arreglar alguna cosa urgent.

Pel que fa a l’estany: és un metall blanc i platejat, bastant tou i que no es rovella fàcilment. És conegut des de fa moltíssims anys. S’utilitza per fer aliatges com el bronze o el peltre, per recobrir llaunes d’aliments, en soldadures com les que hem fet nosaltres, i també com a estabilitzador en la fabricació de plàstics com el PVC.