La reina Mora

 COMENCEM

A la nostra escola fem servir el calendari de sempre, el calendari gregorià, que també es coneix com a calendari cristià. És el calendari que s’utilitza a la major part del món i té l’origen en la religió cristiana. Els anys es compten a partir del naixement de Jesucrist.

En canvi, als països musulmans utilitzen un altre calendari, anomenat calendari islàmic. Aquest no es basa en el naixement de Mahoma, sinó en un moment molt important de la seva vida: la Hègira. La Hègira és quan el profeta Mahoma va marxar de la Meca cap a Medina, l’any 622 segons el nostre calendari.

Per això, l’any 1 del calendari islàmic comença en aquest moment, i la manera de comptar els anys és diferent.

A més, hi ha una altra diferència important: el calendari gregorià és solar, perquè es basa en el moviment de la Terra al voltant del Sol, mentre que el calendari islàmic és lunar, ja que es basa en les fases de la Lluna. Això fa que els anys islàmics siguin més curts, d’uns 354 dies.

2VISIGOTS

El Cesc ens va dir que havíem de parlar dels visigots al blog. Al principi no sabia gaire bé què havia de fer, però al final ens ho va explicar millor. Havíem de parlar de Sant Hermenegild.

Primer de tot, Hermenegild era catòlic. El seu pare, Leovigild, també era cristià, però no seguia exactament la mateixa religió. Practicava l’arrianisme, que era una branca del cristianisme considerada herètica per l’Església catòlica.

L’arrianisme va ser bastant important entre els visigots i també a la Hispània romana. Per això hi havia conflictes religiosos entre els que eren catòlics i els que seguien aquesta doctrina.

Aquest desacord religiós va provocar problemes entre Hermenegild i el seu pare, ja que ell es va mantenir fidel al catolicisme. Hermenegild fins i tot es va rebel·lar contra el seu pare, però va ser derrotat i empresonat.

Segons la tradició, mentre estava a la presó li van oferir rebre la comunió d’un bisbe arrià, però ell s’hi va negar perquè volia mantenir-se fidel al catolicisme. Per aquest motiu, el seu pare va ordenar que el matessin.

Finalment, Hermenegild va morir executat l’any 585, probablement decapitat. Per això l’Església el considera un màrtir, perquè va morir defensant la seva fe.

Aquesta informació l’he trobada buscant a internet i també amb l’ajuda de ChatGPT.

 3AL. ANDALUS

crec que aquesta es la meva part favorita, per que es molt interesant, la lleyenda de la mitja lluna, una lleyenda que esta present en tots els paisos que tenen la bandera amb la mitja luna. La llegenda de la mitja lluna a les banderes

Alguna vegada t’has fixat en aixó? perque moltes banderes tenen una mitja lluna 🌙? es una cosa que sembla simple pero te una historia curiosa darrere. el cesc ens va dir que busquesim i mira, go he trobat.

Segons una llegenda, fa molt de temps a una ciutat antiga que es deia Bizanci, una nit els enemics volien atacar sense que ningu s’en dones conta. Pero de cop, la lluna va apareixer molt brillant al cel, com si estigues ajudant, i gracies a aquesta llum la gent va poder veure el perill i defensarse.

I clar, despres d’aixo, la gent va començar a pensar: i si la lluna ens a ajudat?  i la van fer servir com un simbol de proteccio o algo aixi, com de bona sort.

Mes tard, quan un imperi molt gran va conquerir la ciutat, van decidir no cambiar el simbol, i aixi poc a poc la mitja lluna es va anar posant a mes banderes, com la de Turquia o Pakistan.

Pero aqui ve una cosa que pot liar una mica… molta gent pensa que es un simbol religios, pero en realitat no es exactament aixi, es mes una cosa historica i de costum.

4FILOSOFIA

Bé, hem arribat fins aquí i hem de continuar. Jo li he dit al ChatGPT que em fes una història del rei vaca, que en realitat és un príncep pavo, però a la història que el Cesc ens va explicar era una vaca. Així que jo li he dit al xat que em fes la del rei vaca. Resumidament, li he demanat que m’expliqués la història i que em fes un còmic sobre ella. El còmic ha quedat molt xulo, mira:

5.- ECONOMIA:

ABRAHAM CRESQUES

Abraham Cresques va neixer a Palma de Mallorca l’any 1325, i la veritat Cesc, jo no sabia qui era aquest tio fins que ho he buscat, pero es bastant important.

Ell era cartògraf, o sigui feia mapes i coses per ajudar als mariners a navegar. A mi em sorpren que en aquella epoca ja fessin mapes tan complicats sense tecnologia ni res.

La seva obra més famosa es l’Atlas Català, que va fer amb el seu fill l’any 1375. Aquest atlas no eren nomes mapes, tambe tenia informació de llocs, rutes i cultures del món. Bastant hardcore per aquella epoca la veritat. Una cosa curiosa es que ell treballava per la Corona d’Aragó, o sigui per reis importants, i els seus mapes ajudaven molt als navegants a no perdre’s pel mar.

Va morir l’any 1387, pero encara avui es considera un dels millors cartografs de la historia, cosa que em impresiona molt, per que fa poc no sabia que era un cartograf jaaja.

I ara et pregunto, com pot ser que en aquella epoca hi hagués jueus com ell treballant per reis cristians? no era tot molt més tancat o separats els grups???!?

6.- SOCIETAT:

He fet la piràmide de la societat d’Al-Andalus amb la IA i amb el Victor, i la veritat es que al principi ens va costar una mica entendre-ho tot perquè hi havia molts nivells diferents.

A dalt de tot estava l’èlit dirigent, que eren els emirs, visirs i gent amb molt poder. Eren els que manaven el país i tenien la majoria de riqueses i terres.

Després hi havia la classe mitjana privilegiada, com juristes, ulemes, funcionaris, comerciants rics i artesans qualificats. Aquesta gent tenia estudis i una vida bastant més còmoda.

Més abaix estava la classe popular, que era la majoria de la població: pagesos, artesans i petits comerciants. Eren els que feien la feina del dia a dia per mantenir l’economia.

Després hi havia els dhimmís, que eren cristians i jueus que vivien a Al-Andalus. Podien practicar la seva religió però pagaven impostos i tenien alguns drets limitats.

I a baix de tot estaven els esclaus, sense drets ni llibertat, i treballaven en feines domèstiques, agrícoles o altres treballs durs.

Al final, aquesta piràmide mostra que la societat era molt jeràrquica i desigual, encara que funcionava així en aquella època.

7.- CULTURA

En algunes danses i figures tradicionals apareixen personatges que representen la cultura musulmana medieval, en l’època en què una part de la Península Ibèrica formava part d’al-Àndalus.

Aquesta representació es fa mitjançant figures, vestits i coreografies tradicionals, amb l’objectiu de recordar la història i no de ridiculitzar cap cultura.

Els gegants moros:

Els anomenats “gegants moros” simbolitzen una etapa de la història medieval de la Península Ibèrica, quan hi havia convivència i també conflictes entre cristians i musulmans (al-Àndalus).

Aquests personatges no són reals, sinó representacions simbòliques d’aquella època.

8ART

9CATALUNYA