els metals

ELS METALLS

Què en sabia

Ja sabia que els metalls eren materials brillants, forts i que servien per fer un munt de coses, com claus cotxes o cables. També sabia que la majoria condueixen molt bé l’electricitat i la calor. Però el que no sabia era que hi ha tants tipus diferents i que pràcticament tot el que ens envolta té metall d’alguna manera. Fins i tot el mòbil o l’ordinador que estàs fent servir, Cesc, tenen coure i alumini dins!

Els metalls al llarg de la història
Els metalls han estat superimportants al llarg de la història de la humanitat. Fa milers d’anys, les persones ja experimentaven amb ells sense saber gaire què feien. Van començar amb el coure, que podien trobar bastant pur a la natura, i el feien servir per fabricar eines i armes. Després van descobrir que si el barrejaven amb estany, obtenien el bronze, que era molt més fort.

Amb aquesta descoberta va començar l’Edat del Bronze, un moment molt important on tot va canviar: noves armes, eines més bones i objectes decoratius. Després va arribar el ferro, molt més dur i fàcil d’obtenir, i així va començar l’Edat del Ferro.

Des de llavors, els metalls han estat essencials per al progrés: sense ells no hi hauria hagut màquines, cotxes, trens ni avions. En resum, la història de la humanitat és, en part, la història dels metalls.

Els metalls i la nostra salut
Encara que sembli mentida, alguns metalls són bons per a la nostra salut. El ferro, per exemple, és necessari perquè la sang transporti oxigen. El zinc ajuda el sistema immunitari, i el magnesi és clau per als músculs i els nervis.

Però no tots els metalls són bons. Alguns, com el plom, el mercuri o el cadmi, poden ser molt tòxics. Si entren al cos, poden causar greus problemes de salut. Per això cal anar amb compte amb la contaminació de metalls pesants a l’aigua o als aliments. En poques paraules: hi ha metalls que ens mantenen vius i altres que ens poden fer la guitza.

Diferència entre siderúrgia, metal·lúrgia i mineria
Aquestes tres paraules semblen complicades, però són fàcils d’entendre:

Mineria: és l’activitat d’extreure minerals i metalls de la terra, a les mines.

Metal·lúrgia: és el procés que transforma aquests minerals en metalls útils.

Siderúrgia: és una part de la metal·lúrgia, però especialitzada només en el ferro i l’acer.

És com una cadena: primer s’extreu (mineria), després es treballa (metal·lúrgia) i, si és ferro, entra la siderúrgia.

Mal·leable i dúctil
Dos paraules que semblen rares però són fàcils:

Mal·leable vol dir que es pot aplanar o modelar sense que es trenqui.

Dúctil vol dir que es pot estirar fins a convertir-lo en fils o cables.

Per exemple, l’or és molt mal·leable (es pot fer molt prim) i el coure és molt dúctil (ideal per fer cables). Així que, si un metall és mal·leable, el pots “aplastar”; si és dúctil, el pots “estirar”.

Què són els aliatges
Els aliatges són barreges de dos o més metalls (o d’un metall amb altres elements) per millorar-ne les propietats. Es fan per aconseguir materials més resistents o útils.
Exemples:

Bronze: coure + estany
Acer: ferro + carboni
Llautó: coure + zinc

És com fer un “còctel” de metalls: barreges i obtens una versió millorada.

Què és un metall preciós
Els metalls preciosos són aquells que són rars, resistents i molt valuosos. Els més coneguts són l’or, la plata i el platí. No s’oxiden fàcilment, són brillants i s’utilitzen sobretot en joieria, però també en electrònica i tecnologia.
Així que sí, Cesc: quan algú diu “porta or”, no només porta luxe —també porta ciència.

Hi ha mines a Tarragona, a Catalunya i a Espanya
A Tarragona hi ha hagut antigament mines petites, sobretot de plom i barita, però ja fa anys que no s’exploten.
A Catalunya hi ha hagut moltes més, com les del Berguedà (carbó), el Priorat (plom i coure) o a Girona (ferro i zinc).
A Espanya, les més conegudes són les Mines de Riotinto (a Andalusia), famoses per la seva història i pels seus paisatges vermellosos plens de minerals.

Què eren les fargues
Les fargues eren tallers on s’escalfava el metall i es picava amb martells per donar-li forma. Els ferrers hi treballaven hores i hores fent eines, armes i ferradures.
Era una feina dura però molt respectada, perquè sense ells, molts pobles no haurien tingut eines per sobreviure. Si haguessis viscut a l’edat mitjana, Cesc, potser hauries estat ferrer: tot el dia picant ferro, suant i creant coses útils.

La taula periòdica i els metalls
A la taula periòdica, els metalls ocupen la part esquerra i central. De fet, representen la gran majoria dels elements químics coneguts. Només una petita part són no-metalls (com l’oxigen o el nitrogen).
Els metalls solen ser brillants, bons conductors i bastant resistents. En resum: són els protagonistes de la taula.

Exemple de metall: el coure (Cu) (AQUET ME HA QUEDAT MILLOR)
El coure és un metall de color vermellós que destaca per ser un excel·lent conductor de l’electricitat i de la calor. És molt fàcil de treballar, ja que és dúctil (es pot estirar en fils) i mal·leable es pot aplanar sense trencar-se.

Des de fa milers d’anys, el coure s’ha utilitzat per fer eines, armes i ornaments. De fet, va ser un dels primers metalls que els humans van descobrir, i quan el van barrejar amb estany, van crear el bronze, cosa que va donar nom a tota una època: l’Edat del Bronze.

Una curiositat és que el coure, amb el temps, forma una capa verdosa anomenada pàtina, que el protegeix de la corrosió. Un exemple molt clar és l’Estàtua de la Llibertat: és de coure, però és verda per culpa d’aquesta pàtina!

Avui dia, el coure continua sent essencial per a la tecnologia: es fa servir en cables elèctrics, plaques solars, canonades i motors. També és totalment reciclable i conserva les seves propietats sempre, així que és un metall molt valuós i sostenible.
En resum, el coure és un metall amb història, amb futur i amb molt de caràcter.

El reciclatge dels metalls
El reciclatge dels metalls és molt important perquè permet reutilitzar-los sense perdre qualitat. Els metalls es poden reciclar moltes vegades, i això ajuda a estalviar energia, diners i a reduir la contaminació.

El procés comença recollint objectes metàl·lics com llaunes, eines o electrodomèstics. Després es classifiquen segons si són ferrosos (amb ferro, com l’acer) o no ferrosos (com l’alumini, el coure o el zinc). Després, es netegen i es fonen a altes temperatures per tornar-los a utilitzar en nous productes.

Reciclar metalls és molt més ecològic que extreure’ls de noves mines. Per exemple, reciclar alumini pot estalviar fins a un 95% d’energia respecte a fabricar-lo de zero. A més, s’evita la contaminació i la destrucció de zones naturals.

Per això és tan important que reciclem correctament: cada vegada que llencem una llauna o una peça metàl·lica al contenidor adequat, ajudem a donar-li una nova vida al metall. Qui sap, Cesc, potser la llauna que llences avui acabarà formant part d’un cotxe, d’un pont o d’un nou mòbil demà.

Què són els reblons
Els reblons són petites peces metàl·liques que serveixen per unir dues planxes de metall. Són com els “botons” dels metalls: un cop col·locats i aplanats, queden fixats amb molta força.
Abans de la soldadura moderna, els reblons s’utilitzaven per construir ponts, vaixells i avions. Gràcies a ells, moltes estructures encara aguanten avui. Així que, quan vegis un pont ple de punts metàl·lics, pensa que són els reblons fent la seva feina de sempre.